Decisions emocionalment difícils

AUTORA: Marta Rocamora Mancera

CENTRE: Col·legi salesià Sant Antoni de Pàdua

TUTOR: Jordi Font Bayod

TIPOLOGIA: Explicatiu

Memòria en PDF

PUNT DE PARTIDA: L’estudi del meu Treball de Recerca es centra en l’àmbit de la psicologia, més concretament en la Intel·ligència Emocional. Donat que el tema en qüestió és molt ampli, vaig centrar la part pràctica del treball en demostrar si la IE influeix a l’hora de triar una determinada branca de coneixement en l’època de l’adolescència, plantejant la següent hipòtesi: “Els alumnes matriculats en el Batxillerat Social tenen més IE que els alumnes de la resta de batxillerats”.

PROCÉS: En una primera part queda plasmada una base de fonaments teòrics sobre el concepte d’intel·ligència, treballant amb profunditat els diferents punts de la Intel·ligència Emocional, aprofitant com a fil conductor el film ‘Inside Out’. En el treball de camp es fa un recull de resultats del test TMMS-24 agafant com a mostra una població en edat adolescent i realitzant l’anàlisi dels valors obtinguts mitjançant diferents gràfics i estadístiques matemàtiques. S’inclouen en l’annex entrevistes a dues psicòlogues.”

CONCLUSIONS/RESULTATS: Partint de la meva hipòtesi, i després d’estudiar amb deteniment les tres dimensions que componen la Intel·ligència Emocional, puc afirmar que no era certa. El treball sobre les emocions, fet a les escoles durant els últims anys, ha provocat un “equilibri emocional” entre els nois i les noies que cursen una modalitat o una altra de batxillerat.”

Posted in 2016, Col·legi salesià | Tagged , | Leave a comment

Pobresa infantil: Una qüestió de drets

AUTORA: Lamiae Al-Ghacham Touimi

CENTRE: INS Alexandre Satorras

TUTOR: Antonio Pérez-Adsuar

TIPOLOGIA: Explicatiu

Memòria en PDF

PUNT DE PARTIDA: La qüestió principal i l’objectiu entorn als quals gira aquest treball es pot dividir en tres punts clau: primerament, descobrir quina concepció i quina implicació té la societat respecte el tema de la pobresa infantil. A continuació, s’analitzen els programes electorals dels partits polítics predominants per tal d’esbrinar com i amb quines mesures tracten aquest tema. I, finalment, el punt central, que és analitzar la situació dels nens en risc de pobresa infantil a Mataró, així com saber com pot afectar aquesta problemàtica a la seva concepció sobre la realitat.

PROCÉS: S’han dut a terme tres processos experimentals diferents: s’han realitzat enquestes i entrevistes a diferents sectors de la població (menors i majors de 25 anys), així com una entrevista personal a la responsable del programa educatiu “Ayuda en Acción”, que intenten garantitzar una educació igualitària per tots els infants. També es van extreure els punts dels programes electorals que feien referència a la pobresa infantil i es van analitzar. Finalment, es van realitzar unes entrevistes personalitzades a nens d’entre 8 i 12 anys per analitzar les respostes que concedien.

CONCLUSIONS/RESULTATS: Es van obtenir les següents conclusions. Primerament, que la societat és conscient que hi ha un nombre important de nens en situació en risc d’exclusió social, però no hi ha una implicació social que garanteixi una millora en aquest terreny. D’altra banda, es va trobar que els programes electorals, en veure que el nombre de famílies en risc d’exclusió social augmentava, han anat incrementant les mesures per pal·liar aquesta problemàtica, però només de manera teòrica. Finalment, pel que fa als infants, es va trobar que una situació de pobresa al seu entorn no els condiciona cap al materialisme i que les poques coses que desitgen estan plenes de valors morals.

Posted in 2016, INS Alex. Satorras | Tagged , | Leave a comment

I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró: dos models de gestió industrial

AUTORA: Gemma Rodon Casarramona

CENTRE: Escola Pia Santa Anna

TUTORA: Estel Paloma Cisa

TIPOLOGIA: Comparativa

Memòria en PDF

PUNT DE PARTIDA: Catalunya és ple de municipis amb un ric passat industrial. Les fàbriques, testimonis directes de la revolució industrial, omplen l’entramat urbà i persisteixen en l’imaginari col·lectiu. Tanmateix, les crisis, sobretot la recent, han fet que molts edificis industrials deixessin de tenir ús. I ara què fem amb les fàbriques? Aquesta és la pregunta que es van plantejar, i encara es plantegen, moltes ciutats i pobles. El treball estudia la gestió del patrimoni industrial i s’endinsa en el model de gestió de Terrassa i Mataró. Planteja una sèrie d’hipòtesis que podrien explicar les diferències entre ambdues ciutats. La rellevància, per tant, no és només teòrica: la gestió del patrimoni industrial té un impacte definitiu en la fesomia de les ciutats i en les nostres vides.

PROCÉS: El treball proposa analitzar la gestió del patrimoni industrial tèxtil a Mataró i a Terrassa, identificar el seu model, els camins que han seguit i propostes de futur. També analitza les semblances, fortaleses, oportunitats i debilitats de la gestió de totes dues ciutats, i la importància del turisme industrial. Els resultats indiquen que Mataró i Terrassa han seguit un model diferent de gestió industrial a causa, fonamentalment, de dos motius: perquè la conscienciació ciutadana sobre la qualitat del patrimoni va començar en moments diferents i, sobretot, per les externalitats positives generades pel mNACTEC a Terrassa. Finalment, proposa mesures de promoció i divulgació del patrimoni, com la creació de dos frisos cronològics online de la història industrial de totes dues ciutats així com dos mapes de fàbriques tèxtils i una ruta geolocalitzada per a Mataró.

CONCLUSIONS/RESULTATS: El treball s’ha realitzat durant un any i s’ha basat en una triangulació de mètodes: s’ha aplicat una metodologia quantitativa basada en l’anàlisi de dades socioeconòmiques històriques i actuals; i s’ha dissenyat una profunda metodologia qualitativa. Aquesta, ha consistit en la realització d’entrevistes a experts com Francesc Cabana i Pere Vilaseca, i visites guiades al Museu tèxtil de Mataró, al mNACTEC i a la XATIC. La combinació de l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu ha permès estructurar una metodologia analítica, i ha fet possible la comparació de les ciutats de Mataró i Terrassa, en base al mètode comparatiu de la diferència. El treball s’ha complementat amb propostes pràctiques per gestionar el patrimoni industrial i didàctiques per promocionar el patrimoni industrial entre la ciutadania (com una ruta geolocalitzada).

Posted in 2016, Escola Pia | Tagged , , | Leave a comment

A cavall de la literatura i el periodisme

AUTOR: Raúl Cantarero Noé

CENTRE: INS Laia l’Arquera

TUTORA: Elionor Rosell Esteban

TIPOLOGIA: Analític

Memòria en PDF

Annexos

PUNT DE PARTIDA: En un principi el treball presenta dues hipòtesis inicials: en primer lloc, esbrinar si les columnes periodístiques són periodisme literari o literatura periodística. La hipòtesi que plantejo és que es tracta de periodisme literari. En segon lloc, si l’experiència prèvia, és a dir, la trajectòria d’una persona influeix en la seva manera d’escriure i com. La hipòtesi és que sí afecta, però falta esbrinar el com. A partir d’aquí, intentar trobar l’estil característic d’aquesta persona.

PROCÉS: Es va decidir analitzar les columnes periodístiques de Pilar Rahola al diari La Vanguardia. Per això es fa una introducció als gèneres d’opinió i a l’argumentació, es repassa breument la història del diari i s’estudia en profunditat tot allò relacionat amb una columna periodística, des de les seves característiques, tipus, estructura, fonts i documentació, temes… El marc pràctic és una anàlisi pragmaestilística de set columnes de Pilar Rahola sobre diversos temes on s’intenta trobar un estil que descrigui l’escriptora. Per això he llegit llibres, el llibre d’estil de LV, he fet una entrevista presencial amb ella,  he llegit un dels seus llibres i he fet recerca a la xarxa.

CONCLUSIONS/RESULTATS: Les dues hipòtesis s’han complert, de manera que les columnes periodístiques són periodisme literari i l’experiència prèvia de l’autora sí que hi influeix. El seu estil està marcat pels préstecs lingüístics, la curta distància que manté amb els lectors, gran domini dels recursos estilístics… Ha estat sorprenent veure com l’anàlisi pragmaestilística ens ha servit per unir els dos conceptes que plantejàvem en un principi: el periodisme i la literatura. A més, a nivell personal ha estat un procés enriquidor i m’ha servit per llegir les columnes d’una manera diferent, més crítica, atenta i força analítica.

Posted in 2016, INS Laia L'arquera | Tagged , | Leave a comment

Viure a Dinamarca. Claus de l’estat del benestar danès.

AUTORA: Clara Amenós Bosch

CENTRE: Escola Meritxell

TUTORA: Meritxell Santolaria

TIPOLOGIA: Analític

MEMÒRIA EN PDF

AnnexClaraAmenos

PUNT DE PARTIDA: Volia elaborar un treball tenint en compte les meves aficions. Com que m’interessa l’economia i m’agrada molt viatjar i conèixer el món, em vaig acabar decantant per realitzar l’estudi d’un país per esbrinar si aquest seria un bon destí per mi. Alhora d’escollir el país, vaig triar Dinamarca ja que havia sentit a parlar de les bondats de l’estat del benestar danès i vaig pensar que podia ser interessant de cara al meu futur. Per tant, vaig decidir analitzar tot aquest model per descobrir si es portava a la pràctica el model de benestar danès segons els expatriats catalans a Dinamarca i, en cas que fos així, si era Dinamarca un bon destí de cara al meu futur.

PROCÉS: El treball està estructurat en 3 blocs principals. El primer és una breu introducció sobre els expatriats al món i sobre el fet que els joves actualment marxin a l’estranger per intentar millorar la seva qualitat de vida. El segon bloc, és una introducció al país i el tercer és pròpiament l’estudi de l’estat del benestar danès. El treball continua amb l’anàlisi dels resultats de la part pràctica, és a dir, de les entrevistes que vaig realitzar a expatriats catalans residents a Dinamarca.  Aquestes entrevistes em van permetre contrastar la meva informació teòrica i finalitzar la meva recerca amb unes conclusions i una resposta a la meva hipòtesis inicial.

CONCLUSIONS/RESULTATS:  Amb aquest treball he pogut comprendre per què funciona el model de benestar danès. Per tant, la conclusió del meu treball és que viure i treballar a Dinamarca és sens dubte una molt bona opció i que tant de bo fóssim capaços, entre tots, de replicar els bons aspectes del model de Dinamarca.

Posted in 2016, Escola Meritxell | Tagged , | Leave a comment