El cartell finalista de l’edició d’enguany és obra de les alumnes de l’INS Alexandre Satorras, Mari Carmen Ovelleiro, Marta Zurita i Roini Duarte. Podreu veure el disseny original del cartell, juntament amb la resta de finalistes, a l’exposició que tindrà lloc a la biblioteca Pompeu Fabra a partir del dilluns 6 de març. La mostra de treballs tindrà lloc divendres 17 de març.
Adjuntem enllaç del programa La Fàbrica de m1tv del dia 14 d’abril de 2016, al qual assistiren la professora membre del grup Eureka! Susanna Carmona, i els alumnes participants de la setena edició: Raúl Cantarero i Paula Sánchez.
AUTOR: Roger Benítez Fors
CENTRE: Escola Pia Santa Anna
TUTOR: Josep Maria Codina
TIPOLOGIA: Creatiu
Memòria 1 Memòria 2 Memòria 3 Memòria 4 Memòria 5
Annexos 1 Annexos 2 Annexos 3 Annexos 4 Annexos 5 Annexos 6 Annexos 7 Annexos 8 Annexos 9
MOTIVACIONS:
La meva principal motivació és poder aprofundir en el món dels espais efímers, del figurinisme i del disseny de la il·luminació teatral, ja que en un futur em vull dedicar en això. M’agradaria poder entrar a formar part dels alumnes de l’IT (Institut del Teatre) en la modalitat de l’escenografia. Sempre he fet teatre però poques vegades m’he parat a pensar i a treballar en aquest àmbit, per tant ara ha arribat l’hora d’acostar-s’hi.
HIPÒTESIS:
Les meves principals hipòtesis són:
– Crec que es pot crear una proposta escenogràfica, sense cap tipus de coneixements.
– Poder il·luminar una maqueta, mitjançant l’electrònica a base de díodes, interruptors, resistències, transformadors i motors; i poder crear memòries d’il·luminació, és a dir, poder crear la il·luminació corresponent per algunes escenes.
– Poder crear alguns figurins sense tindre cap tipus de coneixement.
PROCÉS: La manera que he treballa ha estat primer de tot contactant amb professionals. Ja que tampoc sabia quin procediment havia de seguir, i ells em van ajudar, gràcies a les seves xerrades i entrevistes, em van ensenyar el procediment que havia de seguir. Un cop això vaig escollir la obra, perquè tampoc sabia amb quina obra treballar. Llavors el meu treball va ser una bifurcació de dos camins. La part teòrica, que a partir de la biblioteca de l’Institut del Teatre i altres biblioteques de Mataró i Catalunya i amb apunts de professors de l’Institut del teatre que donen aquesta matèria (Història de l’escenografia) he pogut realitzar la part teòrica. I amb la part pràctica, vaig començar amb uns esbossos de com fer la maqueta, llavors un dibuix en 3d, i fent la maqueta. Un cop fet tot això vaig procedir a l’elaboració d’esbossos de l’escenografia, figurins i idees d’il·luminació. Un cop això vaig crear l’escenografia a escala i vaig introduir el LED com a il·luminació.
CONCLUSIONS/RESULTATS:
Un cop acabat aquest treball en podríem treure varies conclusions, tan positives com negatives. Tots els treballs passen per algun inconvenient o alguna dificultat, i el meu no ha estat menys, però tot això, sempre te’n pots sortir.
El meu objectiu en iniciar aquest treball era fer una proposta escenogràfica de l’obra de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà. Però a mida que he anat avançant, m’he trobat amb inconvenient, com per exemple que m’ha costat més realitzar els figurins que imaginar-me la il·luminació. Una altre inconvenient, és que jo volia fer la maqueta amb il·luminació, però l’empresa que me’ls havia de portar, m’ha fallat. Llavors he hagut de recorre a fer una mostra del que jo volia fer.
Estic bastant satisfet del treball realitzat, tinc la sort que vaig trair un tema que me motivés molt, això m’ha fet estar actiu i motivat el 100% dia rere dia. M’ha agradat molt fer aquest treball, i gràcies a ell he pogut viure en primera persona el procés de construcció. Tot plegat ha sigut estrany, ja que tota la gent de les diferents disciplines em deia, que anaven tenint moltes reunions amb el director, i jo al fer un cas hipotètic, i no tindre un director que em donés algunes directrius, ha estat tot una mica estrany, no obstant a mi m’ha agradat molt fer aquest treball i n’estic molt content del resultat final.
AUTORA: Soukaina L’Hiba
CENTRE: INS Laia, l’Arquera
TUTOR: Alexandre Ibars
TIPOLOGIA: Comparatiu
PUNT DE PARTIDA: El dret intenta regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre’n els conflictes per tal d’aconseguir justícia; però, és just que sigui diferent en distints països?, si apliquem el dret d’aquí en algun altre lloc, seguirà sent just? Per què varia i no és igual en tots els llocs? Podem dir que la manera d’impatir justícia en un país és millor que en algún altre? S’assoleix la legitimitat (justícia) amb la legalitat (dret)? Probablement és la pretensió, l’objectiu, però sovint legalitat i legitimitat no coincideixen. A més, diferents societats, cultures, tenen concepcions diferents del que és legítim, del que és just. Cal – podem? – arribar a algún consens?
PROCÉS: D’aquí parteix aquest estudi que consta de dues parts: en primer lloc, s’analitza el dret i tot el que l’influeix fent recerques, enquestes a diferents sectors de la població i entrevistes a persones expertes en dret, i posteriorment es compara, mitjançant l’anàlisi d’un cas pràctic, el dret familiar de Catalunya (Codi Civil Català) amb el dret familiar del Marroc (Dret Islàmic- la Mudawana), que són dues societats molt properes i al mateix temps molt diferents, amb l’objectiu d’intentar resoldre les preguntes anteriors.
CONCLUSIONS/RESULTATS: Amb aquest treball he pogut analitzar els factors que influeixen en el dret i gràcies a això he pogut veure que el terme justícia no té una definició general i per tant és impossible dir que algun país és més just que l’altre, ja que això seria una fal·làcia. Hi ha moltes persones que pensen que ha d’haver una àrea comuna de justícia per a totes les societats, els mínims de la qual haurien de ser els Drets Humans. Cal aprofundir amb respecte en totes les cultures per comprendre millor la seva manera diversa com aquestes entenen la justícia. Per tant mai podem dir que el dret és injust pel simple fet que sigui diferent, o que la gent no sàpiga com utilitzar-lo.
.
Canal Eureka!
Catàleg Aladí
Àlbums de fotografies de mostres anteriors