I ara què fem amb les fàbriques? Terrassa i Mataró: dos models de gestió industrial

AUTORA: Gemma Rodon Casarramona

CENTRE: Escola Pia Santa Anna

TUTORA: Estel Paloma Cisa

TIPOLOGIA: Comparativa

Memòria en PDF

PUNT DE PARTIDA: Catalunya és ple de municipis amb un ric passat industrial. Les fàbriques, testimonis directes de la revolució industrial, omplen l’entramat urbà i persisteixen en l’imaginari col·lectiu. Tanmateix, les crisis, sobretot la recent, han fet que molts edificis industrials deixessin de tenir ús. I ara què fem amb les fàbriques? Aquesta és la pregunta que es van plantejar, i encara es plantegen, moltes ciutats i pobles. El treball estudia la gestió del patrimoni industrial i s’endinsa en el model de gestió de Terrassa i Mataró. Planteja una sèrie d’hipòtesis que podrien explicar les diferències entre ambdues ciutats. La rellevància, per tant, no és només teòrica: la gestió del patrimoni industrial té un impacte definitiu en la fesomia de les ciutats i en les nostres vides.

PROCÉS: El treball proposa analitzar la gestió del patrimoni industrial tèxtil a Mataró i a Terrassa, identificar el seu model, els camins que han seguit i propostes de futur. També analitza les semblances, fortaleses, oportunitats i debilitats de la gestió de totes dues ciutats, i la importància del turisme industrial. Els resultats indiquen que Mataró i Terrassa han seguit un model diferent de gestió industrial a causa, fonamentalment, de dos motius: perquè la conscienciació ciutadana sobre la qualitat del patrimoni va començar en moments diferents i, sobretot, per les externalitats positives generades pel mNACTEC a Terrassa. Finalment, proposa mesures de promoció i divulgació del patrimoni, com la creació de dos frisos cronològics online de la història industrial de totes dues ciutats així com dos mapes de fàbriques tèxtils i una ruta geolocalitzada per a Mataró.

CONCLUSIONS/RESULTATS: El treball s’ha realitzat durant un any i s’ha basat en una triangulació de mètodes: s’ha aplicat una metodologia quantitativa basada en l’anàlisi de dades socioeconòmiques històriques i actuals; i s’ha dissenyat una profunda metodologia qualitativa. Aquesta, ha consistit en la realització d’entrevistes a experts com Francesc Cabana i Pere Vilaseca, i visites guiades al Museu tèxtil de Mataró, al mNACTEC i a la XATIC. La combinació de l’anàlisi quantitatiu i qualitatiu ha permès estructurar una metodologia analítica, i ha fet possible la comparació de les ciutats de Mataró i Terrassa, en base al mètode comparatiu de la diferència. El treball s’ha complementat amb propostes pràctiques per gestionar el patrimoni industrial i didàctiques per promocionar el patrimoni industrial entre la ciutadania (com una ruta geolocalitzada).