Un Somni Tinc (Direcció del musical Mamma Mia!)

AUTORA: Emma Pintor Xirau

CENTRE: maristes Valldemia

TUTOR: Albert Cocera Vera

TIPOLOGIA: creatiu

memòria en PDF   

PUNT DE PARTIDA: Les meves hipòtesis centrals eren força clares i estaven enfocades bàsicament a la part pràctica: una noia de 17 anys pot dirigir un musical reconegut i es pot dirigir un musical amb pocs recursos i ajudes. D’altra banda vaig fer-me dues preguntes sobre la part teòrica: és cert que els millors musicals són anglesos o americans? el teatre musical va crear-se al segle XX als Estats Units?

PROCÉS: La recollida de dades de la part teòrica va ser una mica complicada, ja que no hi havia gaires llibres sobre el teatre musical en concret. Tot i així vaig trobar alguns llibres que em van ajudar força a desenvolupar el projecte. D’altra banda vaig investigar molt per internet (pàgines d’història, pàgines oficials dels musicals, etc.) per aconseguir la informació necessària.  La part pràctica va tenir molta més feina perquè va necessitar molt de rodatge per funcionar. Primerament vaig fer un càsting per decidir els actors i actrius. Després vaig estar mesos i mesos fent assajos per poder enllestir l’obra dirigida anomenada Mamma Mia. En tercer lloc, el musical va gravar-se dos dies diferents en dos llocs diferents, a causa de diversos inconvenients. Finalment va editar-se i va entregar-se com a treball acabat.

RESULTATS: Finalment, el treball va donar-me les respostes que necessitava i vaig poder donar per bones les meves dues hipòtesis sobre la part pràctica. També vaig haver de refutar les dues preguntes de la part teòrica perquè no eren certes. D’altra banda, el treball m’havia fet créixer com a persona i com a artista, ja que gràcies a ell havia après moltes més coses sobre la feina que volia fer i l’art que volia treballar. A més a més, els objectius els havia complert de manera totalment positiva i les motivacions m’havien ajudat a tirar endavant el projecte. El resultat del treball va ser molt positiu per mi i seria una experiència que repetiria sense cap mena de dubte.

This entry was posted in 2017, Maristes Valldemia and tagged , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.