Mostra Eureka!

AUTOR: Guillem Molà Molina

CENTRE: Escola Meritxell

TIPOLOGIA: Descriptius i de catalogació

ABSTRACT:
La llengua és el mitjà amb què expressem totes les nostres vivències: l’amor i l’odi, els somnis i els malsons, el naixement i la mort, els records i l’oblit; el que esdevé, al capdavall, la nostra pròpia existència. I hi ha un petit territori de parla catalana, al nord dels Pirineus, que ha perdut el seu mitjà genuí en favor d’un altre en menys de cent anys: la Catalunya Nord.

És degut a l’envergadura d’aquest canvi que aquest treball té l’objectiu d’analitzar i entendre el procés de substitució lingüística que ha succeït en aquest lloc, així com el conjunt de factors que l’han impulsat.

En aquest projecte de recerca, el context geogràfic del territori, la situació del català i les característiques particulars de la seva variant dialectal, la demografia i els canvis en la població al llarg dels anys, així com l’impacte i responsabilitat de la història en el procés de substitució lingüística, han estat exposats, acompanyats de diverses entrevistes amb experts i activistes, per poder entendre el complex fenomen sociolingüístic plantejat en aquest treball.

Aquesta recerca evidencia que la Catalunya Nord ha perdut la seva llengua pròpia de manera més significativa que altres indrets del domini lingüístic català, a causa de la seva condició particular i la seva integració a l’Estat Francès.

Com a resultat d’un detallat aprofundiment i investigació de l’actual situació, han emergit la part pràctica i les conclusions del projecte, les quals han estat divulgades en un reportatge periodístic que pretén conscienciar sobre l’existència i la condició particular de la Catalunya Nord.

AUTORA: Clara Esteban Pérez

CENTRE: Escola Meritxell

TIPOLOGIA: D’estudi de cas i memòria històrica

ABSTRACT:
Partint de l’interès pel periodisme i el paper de la dona en aquest, el treball de recerca present té com a objectiu conèixer i entendre el paper de les dones en el periodisme, així com el camí que han hagut de recórrer perquè avui concebem el periodisme tal com el coneixem. L’estudi abasta una cronologia concreta, centrant-se en els segles XX i XXI, per oferir una visió actualitzada del tema.

El treball es divideix en una part teòrica i una pràctica. La part teòrica inclou una breu introducció sobre la història del periodisme, la impremta i l’inici de la premsa escrita. A més, s’estudien les biografies de les primeres dones periodistes a Espanya, analitzant també la censura franquista i les seves conseqüències. A continuació, es presenta la biografia d’algunes periodistes destacades de l’actualitat, i es realitza una petita recerca sobre el nombre d’articles publicats per dones en quatre diaris espanyols.

Els resultats d’aquesta anàlisi es representen en diferents gràfics, que ofereixen una perspectiva visual i clara de la investigació. A més, el treball es complementa amb dues entrevistes a figures rellevants del periodisme, que validen els resultats obtinguts. Tots aquests elements se sintetitzen en un documental, que conclou la investigació, respon a les hipòtesis inicials i explica el motiu pel qual he fet aquest treball.

Les conclusions suggereixen que, tot i estar al segle XXI, l’edat dels avenços tecnològics i de la globalització, la desigualtat entre periodistes homes i dones encara persisteix. Si no hi ha igualtat entre periodistes, no pot haver-hi una informació igualitària i completa.