La banda sonora del segle XX

AUTORA: Georgina Cerdà Julià

CENTRE: SALESIANS SANT ANTONI DE PÀDUA

TUTOR: Genís Fernández

TIPOLOGIA: Analític

PUNT DE PARTIDA: Dick Clark, famós empresari americà i una personalitat en la televisió del seu país, assenyalava que la música és la banda sonora de la vida, ja que com va dir Albert Schweitzer, premi Nobel de la pau el 1952, hi ha diverses formes de refugiar-se de les misèries de la vida, la música és la principal. És un llenguatge diferent i complementari d’explicar la història, que permet perfectament descriure els sentiments, neguits i somnis més profunds dels individus que van viure una època, ja que com deia Víctor Hugo expressa el que sovint no es pot dir i allò que és impossible mantenir en silenci.

PROCÉS DE TREBALL: La finalitat d’aquest treball és comprovar la relació que existeix entre els diferents gèneres musicals i el context en què es produeixen. Per aconseguir-ho en primer lloc em proposo conèixer els trets principals dels períodes històrics que he seleccionat. Però prioritzant no tant en els esdeveniments concrets i personatges que els protagonitzen sinó en els valors i ideals que caracteritzen cadascuna d’aquestes etapes. Posteriorment també s’investiga sobre els estils musicals més significatius que sorgeixen en els diferents moments seleccionats. Després d’analitzar els trets formals i de contingut d’aquests, es persegueix establir una relació entre el gènere musical i el context sociopolític en què es dona.

RESULTATS/CONCLUSIONS: Amb aquest treball de recerca, he pogut corroborar allò que considerava com una hipòtesi. M’he adonat que sí, la música acompanya i reflecteix la història, però ho fa de mil formes diferents. Al principi era una alliberació, una via d’escapament per a la gent oprimida, cansada de les injustícies socials. Posteriorment començarà a convertir-se en una arma de denúncia; es transformarà en un mitjà de protesta, al principi subtil i ingenu, posteriorment transgressor i provocatiu. Tot i que tots aquests gèneres sorgeixen com una expressió de contracultura de la seva època, a la que passen uns anys, la mateixa cultura els converteix en un tret propi i els assimila. Això demostra que tot el que és considerat estrany, diferent i boig en un principi, al cap dels anys serà normalitzat i passarà a ser comú. Amb el meu treball, he intentat comprovar i mostrar, clarament la relació, influència i connexió de la música, i els seus diferents estils, i la història. Crec que s’aconsegueix transmetre el meu objectiu.

MEMÒRIA en pdf

This entry was posted in 2021, Col·legi salesià and tagged , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.