Coéducation interdisciplinaire au baccalauréat

AUTOR: Denís Reigosa Rosell

CENTRE: Institut Alexandre Satorras

TUTORA: Estela Albesa Olive

TIPOLOGIA: Descriptius i de catalogació

PUNT DE PARTIDA: Amb la hipòtesi que confirma una manca d’educació sexual i de gènere a la formació postobligatòria, s’ha dut a terme un projecte basat en la creació d’exemples teòrics curriculars per batxillerat que segueixin el model coeducatiu català i que confirmin o rebutgin l’afirmació mencionada, tot analitzant llurs efectivitat. De fet, han estat nombrosos els interrogants inicials: què és exactament la coeducació i com s’està duent a la terme? Ha de ser l’educació sexual i de gènere transversal o hauria de posseir una assignatura pròpia? És aquesta compatible amb el temari tan tancat de batxillerat? La política actual afavoreix la seva implantació? Quins efectes té en l’alumnat?

PROCÉS DE TREBALL: Primer, s’ha estudiat l’educació sexual i de gènere que, fins ara, s’ha dut a terme a Catalunya: la coeducació. D’aquesta hem pres el model que posteriorment modificarem adaptant-lo a les necessitats del batxillerat. Alhora, ha calgut analitzar l’statu quo de la coeducació en els centres educatius, així com el marc legal, establint d’aquesta manera un punt de partida i, comptat i debatut, s’ha plantejat diversos temes que complementessin cada una de les matèries comunes, tutoria i una de modalitat, història. Aquest material recollit s’ha dut a la pràctica, fent cinc classes a primer de batxillerat. Per analitzar els seus coneixements previs, el seu progrés durant les classes i la influència del resultat, s’ha realitzat un formulari contestat abans i després de les sessions.

RESULTATS/CONCLUSIONS: Amb la part pràctica s’ha conclòs que no hi ha una coeducació establerta a totes les etapes educatives, que la informació és abundant i que proposar un projecte transversal, on totes les matèries estiguin subjectes a retroacció, és del tot possible. Pel que fa a la pràctica, s’ha constatat que aquest tipus d’ensenyament ha de contemplar l’alumne com a eix principal, analitzant les seves inquietuds, anant més enllà dels aspectes purament biològics i desconstruint per tornar a construir. A l’encop, els i les alumnes han considerat aquest tipus d’educació com una necessitat vital i el qüestionari ha mostrat que els coneixements sobre el tema un cop finalitzada l’educació obligatòria no són els suficients per dur a terme una vida plena basada en la igualtat.

MEMÒRIA en pdf