El futbol no és només cosa d’homes

AUTORA: Laia García Honorato

CENTRE: INS Alexandre Satorras

TUTOR: Xavier Arasa Masso

TIPOLOGIA: comparatiu

memòria escrita

PUNT DE PARTIDA: Sóc noia i m’agrada molt el futbol, de fet el practico. Quan estava buscant un tema per fer el meu treball de recerca em va venir al cap un moment on un entrenador de la meva antiga entitat em deia: ”És molt diferent entrenar a nois que a noies, no tinc valors de cridar-vos.”. Això em va fer pensar ”per què podia ser tan diferent?”, ”per què no tenia valor de cridar-nos?”. Llavors, la meva pregunta es podia resumir en si és diferent entrenar a nois que a noies en el futbol base. La meva hipòtesi inicial era que no podia ser diferent, ja que és el mateix esport, les mateixes regles, etc.

PROCÉS: Vaig realitzar una recerca teòrica sobre les característiques físiques que són necessàries per a l’activitat esportiva. També descric les diferències psicològiques entre nois i noies en general. Com a recerca pràctica comparo les hores d’entrenament del masculí i del femení, també realitzo entrevistes a entrenadors/es i un coordinador femení. A més a més, faig una enquesta amb la finalitat d’obtenir dades actuals sobre el que pensa la societat sobre el futbol femení i masculí. Per últim, he gravat 2 entrenaments, un masculí i un femení per poder analitzar-los.

RESULTATS: “Un esport que, o es fa per amor, o no es fa”. Així defineixen el futbol femení aquelles que es dediquen a ell. 11 jugadores, 2 porteries, un camp i una pilota. Mateix joc i mateixes regles que el masculí. No obstant això, a Espanya és impossible viure del futbol sent dona.  Després d’analitzar tots els factors, he revisat la meva hipòtesi inicial i he pogut observar que és errònia. Encara que la durada dels entrenaments sigui la mateixa, és diferent entrenar a nois que a noies en el futbol base, ja que els exercicis són diferents, la intensitat tampoc és la mateixa i el tracte entre jugadors i entrenadors també canvia.