El “cuc d’oïda”: com s’enganxa una cançó?

AUTORA: Sara Soteras i Acosta

CENTRE: Maristes Valldemia

TUTOR: Jaume Prat i Fabregat

TIPOLOGIA: analític

memòria escrita en pdf

PUNT DE PARTIDA: L’objectiu d’aquest treball de recerca és trobar resposta a la pregunta: Com s’enganxa una cançó? Aquest projecte se centra en l’earworm, el “cuc d’oïda”, és a dir, les melodies enganxoses i encomanadisses. Abans d’iniciar el treball m’he qüestionat si hi ha elements que ajuden la música a ser més enganxosa i si sóc capaç de poder identificar-los. En una segona fase del treball, després de descobrir els elements implicats en la formació d’un earworm, un dels objectius ha estat saber quina és la millor combinació per tal d’assolir una melodia enganxosa.

PROCÉS: Inicialment, m’he hagut de documentar molt profundament amb bibliografia en anglès, ja que és un tema poc estudiat a Espanya. A partir d’aquí, he recollit el conjunt de termes que es fan servir per referir-se a aquest fenomen. A més, he volgut tenir la visió de dues vessants com són la programació i l’educació musical. Per això, he entrevistat a Colin Morris, programador de Canadà que ha creat una aplicació informàtica per visualitzar patrons de repetició en text, i a Àlex Saborit, professor de música amb un màster en percussió corporal BAPNE. Per últim, he analitzat una peça musical d’Astor Piazzolla per identificar els elements propis d’un earworm.

RESULTATS: No només he descobert que en combinar alguns d’aquests elements pot augmentar la probabilitat de crear-se un earworm, sinó que també he après a veure’ls i a combinar-los. He descobert que aquest fenomen és particular de la música. M’he pogut fer una idea de les parts del cervell implicades i les diferències que existeixen depenent de la persona. No existeix un terme per referir-se a aquestes tonades encomanadisses en català i, en canvi, diferents llengües com ara l’anglès l’han adoptat de l’alemany. Per aquest motiu, he acabat proposant el terme “cuc d’oïda”, tal com he titulat el meu projecte.

This entry was posted in 2018, Maristes Valldemia and tagged , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.