El TDAH: mite o realitat?

AUTORA: Alba Parra Pozo

CENTRE: INS Alexandre Satorras

TUTORA: Maria del Carmen Sánchez Pardo

TIPOLOGIA: explicatiu

memòria en PDF   

PUNT DE PARTIDA: El meu treball de recerca consisteix en l’anàlisi del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) per tal de desmentir si es tracta d’un trastorn real o inventat. Per altra banda, he mostrat interès per conèixer i analitzar les diferències i semblances entre el Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA), el TDAH i el TDAH amb altres patologies. Reunint totes aquestes idees, van sorgir aquestes dues preguntes/hipòtesis: -Existeix el TDAH o ha estat un invent de la indústria psicològica i farmacèutica? -Quines diferències i semblances existeixen entre el TDA, TDAH i TDAH amb altres patologies?L’objectiu principal del meu treball, és conèixer aquest trastorn més a fons i crear un veritable coneixement del qual.

PROCÉS: Aquest treball està organitzat en diversos apartats que alhora se separen en dos blocs: la part teòrica i la part pràctica. La part teòrica consisteix en l’anàlisi pur del trastorn i l’explicació de cada aspecte què el compon. La part pràctica consisteix en les enquestes i entrevistes per profunditzar l’anàlisi del TDAH. La metodologia emprada en aquest treball ha estat la següent: en primer lloc, vaig fer una llista de tots els aspectes que volia parlar, en segon lloc, va començar el període de documentació sobre el tema, en tercer lloc, vaig realitzar les entrevistes, posteriorment, vaig fer la part de les enquestes, en cinquè lloc, vaig començar a redactar apartat per apartat i finalment, reunint totes les idees extretes arribar a les conclusions.

RESULTATS: El TDAH és un trastorn neurobiològic, per tant, no ha pogut ser inventat per cap indústria. El gran problema del TDAH: el sobrediagnòstic. La innecessària medicació (en la majoria de casos) dels pacients amb TDAH. L’acceptable valoració social del TDAH. Les notables semblances i diferències entre TDA, TDAH i TDAH comòrbid.  Voldria donar èmfasi al gran sobrediagnòstic què existeix en aquest trastorn. El trastorn és real i els símptomes es comparteixen en tots els casos, el problema és el sobrediagnòtic. Els dos principals manuals de diagnòstic diuen que hi ha d’haver un mínim de 10 símptomes per considerar un cas de TDAH i molts professionals consideren que amb un menor nombre ja és un TDAH i no és així.