Pregàries a l’ombra

AUTOR: Toni Bada Erta CENTRE: Escola Pia Santa Anna TUTOR: Esteve Federico Salellas  TIPOLOGIA: Documental

TREBALL-ToniBada

PUNT DE PARTIDA: El treball tracta sobre la clandestinitat religiosa a Mataró durant la Guerra Civil ( 1936- 1939 ). Des del començament del conflicte fins el 26 de gener de 1939, Mataró va ser territori roig ( republicà ). En el territori republicà, les persones i les institucions associades amb el cop d’Estat, entre les quals hi havia l’Església, van ser perseguides i van sofrir una forta repressió. L’Església va restar ocultada aquest període de Guerra. Aquest treball mostra l’activitat clandestina que va dur a terme el clergat de Mataró a la ciutat “des de l’ombra”. L’estudi comença amb el plantejament de les tres hipòtesis següents: El culte catòlic era realitzat d’amagat en domicilis particulars, l’ofici religiós es va arribar a realitzar de manera regular i les celebracions eucarístiques que es van poder fer van ser mínimes. 

PROCÉS: El treball va començar amb l’estudi del marc teòric mitjançant el qual em vaig situar correctament en un moment històric determinat ( guerra civil ), en un espai específic ( Mataró ) i amb uns coneixements útils pel marc pràctic de l’estudi ( l’anticlericalisme, per exemple ). La part pràctica del treball es va basar en la recerca d’informació que permetés donar per vàlides o refutar les hipòtesis. La informació s’ha obtingut mitjançant la lectura de manuscrits i diaris de personalitats mataronines de l’època. També per la lectura d’articles i escrits periodístics pertanyents al context històric. La forma de treballar amb aquests documents era mitjançant la fotografia o l’escaneig per la posterior lectura acurada amb un dispositiu electrònic. Les entrevistes a testimonis dels fets també és un mecanisme per a completar la recerca d’informació.

RESULTATS/CONCLUSIONS: En les conclusions del treball es reflexiona sobre les tres hipòtesis formulades a l’inici. Gràcies a la part pràctica es poden validar les dues primeres formulacions però no la segona. En primer lloc, no consta que es realitzés cap Eucaristía fora d’un domicili. En cas que fós així, com en la presó, es tractava d’espais tancats i no pas oberts al públic.La majoria de vegades les cases particulars eren de clergues de poc renom. En segon lloc, consta que en determinats llocs com al Col·legi Salesià i a Cal Bonminyó es va combregar de forma regular. La tercera i última hipòtesi es pot refutar a causa de la multitud de casos de clandestinitat recopilats. En referència a aquesta tercera hipòtesi es pot concloure que Mataró va posseïr un enorme i destacada activitat clandestina. Hi han dades recollides a l’estudi sobre una enorme quantitat de combregacions i Sagraments realitzats.