Eichmann a Jerusalem

AUTORA: Marta Patrón Jiménez CENTRE: Escoles Freta TUTOR: Jaume Genís Terri TIPOLOGIA: Analític

TREBALL-Eichmann a Jerusalem

PUNT DE PARTIDA: El tema del nazisme sempre m’ha cridat molt l’atenció. Tant jo, com la majoria de gent, algun cop ens hem preguntat com va ser possible que succeís. Parlant amb el meu tutor va sorgir el punt de partida del treball, el llibre de la filòsofa Hannah Arendt (Eichmann a Jerusalem) que analitza el judici d’un dels implicats en l’Holocaust: Adolf Eichmann. Els objectius i la tesi del treball van aparèixer després de la lectura, que em va portar a fer-me moltes preguntes resumides perfectament en el subtítol del llibre: un estudi sobre la banalitat del mal. D’aquesta manera va sorgir la tesi del treball: la banalitat del mal en Hannah Arendt. Aquest és un concepte aplicable a Adolf Eichmann i, fins i tot, a la societat alemanya. El treball consisteix en explicar la teoria de la filòsofa i la seva aplicació, en el seu moment i avui en dia.

PROCÉS: Primer, he analitzat la biografia de Hannah Arendt, les seves teories i les repercussions que van provocar. A continuació, m’he informat sobre la vida del protagonista del llibre, Adolf Eichmann. Després, amb l’ajuda del llibre, he explicat la teoria de la filòsofa contestant les preguntes que m’han sorgit al llarg de la lectura. Seguidament, he analitzat conceptes del nazisme com el totalitarisme, l’antisemitisme i el sionisme, fonamentals per entendre el Tercer Reich i la teoria d’Arendt. Per acabar, he definit la filosofia de Kant, concretament la teoria del “mal radical” que va tenir gran influència en la teoria d’Arendt i va constituir part de la defensa d’Eichmann. A més, al final del treball he afegit un Glossari per explicar alguns conceptes que s’han anomenat al llarg del treball.

RESULTATS/CONCLUSIONS: L’intent d’Arendt de superar el maniqueisme s’aconsegueix; el fet de caracteritzar  Eichmann com una persona normal dóna resultats positius, però no es pot considerar que aquest no tingués responsabilitat i per tant, el concepte de banalitat del mal no és aplicable en ell però si a la societat alemany; la col·laboració dels dirigents jueus va ser evident, però l’error d’Arendt va ser exposar la seva teoria tan sols quinze anys després de l’Holocaust; els arguments plantejats per normalitzar aquest mal són del tot correctes; segons Arendt la sentència hauria d’haver estat aplicada de manera diferent però tenint en compte que atorga a Eichmann el mal banal i que aquest no va ser acceptat en aquell moment pels jutges, ni pot ser-ho ara, els magistrats van obrar correctament.