La moda femenina rococó a Anglaterra

AUTORA: Constanza Mayor Brun

CENTRE: INS Alexandre Satorras

TUTORA: Montserrat Bayarri

TIPOLOGIA: creatiu

memòria en pdf

PUNT de PARTIDA: La meva hipòtesi és que ha de ser possible crear un vestit que s’adapti a l’Anglaterra, la França i l’Espanya del segle XVIII. El que voldria demostrar és si és possible fer un vestit de tres branques diferents d’un mateix estil encara que aquestes no tinguin les mateixes característiques.
Els objectius de recerca consisteixen a contextualitzar el marc temporal on es crea aquest estil per poder comprendre el motiu de la seva evolució i que em sigui més fàcil dissenyar-ne un. A més, considero fonamental també aprendre sobre la costura, la indumentària i els teixits d’aquella època i com era la vida d’aquestes dones que molt sovint idealitzem però que estaven lluny de la perfecció.

PROCÉS del TREBALL: Per trobar informació que em fos útil, vaig anar a museus per veure els vestits en persona. Una vegada que vaig tota la informació sobre el període del Rococó, vaig crear un marc històric adequat perquè la resta de la teoria específica pogués ser entesa. A partir d’aquí, la informació dels museus i els llibres vaig complementant-la amb informació de pàgines web. També vaig contrastar la meva opinió enquestant persones de diferents edats per veure el què la gent coneix o pensa sobre el tema.
Després de tenir clar com eren els vestits del segle XVIII, vaig començar amb el meu disseny. Vaig fer esbossos i més tard el vestit. Un cop finalitzat el projecte, vaig extreure conclusions.

RESULTATS/CONCLUSIONS: La meva hipòtesi es va confirmar. És possible crear un vestit que uneixi les tres branques diferenciades del Rococó. La meva predisposició a l’inici del projecte era positiva, i vaig pensar que podria provar-la, perquè, fins i tot si en el país en què aquest estil s’ha desenvolupat canvia, l’essència i el significat que transmet són els mateixos.
Com a conclusions, he trobat que les semblances dels tres països eren nombroses. Les diferències que vaig trobar eren mínimes, com els detalls, els colors i la identitat de cada país reflectit en els dissenys. A més, he confirmat que la globalització va començar fa molt temps i per tant no és una cosa moderna com molta gent creu.

This entry was posted in 2019, INS Alex. Satorras and tagged , . Bookmark the permalink.

Comments are closed.