Mostra Eureka!

AUTORA: Lara Barceló Pimentel-Cavalcante

CENTRE: INS Laia l’Arquera

TIPOLOGIA: Comparatiu

ABSTRACT:

Aquest treball neix de la voluntat de comprendre, des d’una perspectiva crítica i analítica, com l’impacte dels rols de gènere en la societat és fonamental en la identitat i les accions, així com en les percepcions i els comportaments morals i ètics de determinats individus.

Començarem establint una base d’informació contextual i fets socials i històrics que ens permetin entendre la realitat tant de l’autor com de la seva novel·la, a més dels estudis de gènere i l’anàlisi literària. A partir d’això, establirem una comparació entre el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil, els dos personatges principals de Les amistats perilloses. El nostre objectiu principal és demostrar com el judici social sobre determinats comportaments varia en funció de si qui els duu a terme és un home o una dona, basant la nostra investigació en la influència de les normes de gènere.

Començarem amb una breu explicació sobre l’autor i la seva ubicació en el període històric en què va viure. Tot seguit, presentarem el context de l’època en què se situa la trama de l’obra, així com la situació a què estaven sotmeses les dones i una breu aproximació al gènere epistolar. A més, oferirem una explicació concisa sobre els estudis de gènere. També ens centrarem en alguns factors influents que són clau per a l’anàlisi posterior dels dos personatges principals de la novel·la.

El cos de l’assaig està compost, principalment, per l’anàlisi literària comparativa dels personatges del vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil. Així mateix, examinarem breument les seves relacions, tant entre ells com amb altres personatges, així com l’enfocament narratiu de la novel·la respecte al gènere.4o

AUTORA: Andrea Rodríguez Gutiérrez

CENTRE: INS Laia l’Arquera

TIPOLOGIA: D’estudi de cas i memòria històrica

ABSTRACT:

Aquesta investigació analitza les condicions en què vivien els infants durant la dictadura de Ceaușescu, diferenciant entre aquells que van créixer en orfenats i els que van créixer en llars, així com les conseqüències que aquestes experiències van deixar en les seves vides.

La motivació d’aquest estudi prové de l’interès per la cultura romanesa i del desig de comprendre la realitat viscuda als orfenats durant el règim. L’objectiu principal és establir la relació entre les condicions repressives i els maltractaments que van patir amb les seqüeles emocionals i físiques que van experimentar a l’edat adulta. La metodologia utilitzada combina fonts bibliogràfiques, com llibres i articles, material audiovisual, incloent-hi documentals i vídeos, així com l’observació sociocultural a través d’entrevistes i un qüestionari.

Les conclusions indiquen que aquells infants nascuts arran del Decret 770 arrosseguen al llarg de la seva vida les conseqüències d’haver crescut sota una dictadura i les complicacions que això implica.